L’esquerra s’enfonsa

Les eleccions europees, si han servit per alguna cosa, és per evidenciar la crisi de la socialdemocràcia europea. A tots els principals països de la Unió s’ha imposat amb contundència la dreta. Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Espanya: tots aquests països han caigut en favor de partits conservadors.

Ben significatiu és el cas d’Espanya, on el PSOE ha perdut prop d’un milió de vots. És evident que aquesta vegada la campanya de la por al fantasma de la dreta no ha funcionat i sí que ha jugat un paper important de cara a l’electorat que ha anat a votar la ineptitud amb la que l’executiu de Zapatero ha gestionat la crisi.

Amb aquesta clara derrota l’esquerra europea entra en crisi absoluta. Els principals partits de centreesquerra de les grans potències europees estan o bé enfonsats (França i Itàlia) o en vies d’enfonsament (Regne Unit i Espanya). Tots aquests partits han de reflexionar quin és el seu paper en el nou món del segle XXI. Davant d’uns partits conservadors que no tenen tants complexos en proposar retallades de drets la socialdemocràcia sembla perduda i confosa. Necessita proposar un model, sigui el que sigui, perquè la gent sàpiga què vota. Zapatero n’és l’exemple més clar. Ha gestionat la crisi primer negant-ne l’existència i després anant d’una banda a l’altra amb una sèrie de mesures per camuflar un sistema que fa aigües.

A banda de tot això hi ha el fenomen de l’abstenció. És lamentable la baixa participació que hi ha hagut a nivell europeu, espanyol i, especialment, català. Malgrat el descrèdit dels polítics i la falta de proximitat de la Unió Europea no és normal que la majoria de la població passi tan directament de la política, ni que sigui per votar en blanc. La gent no valora la democràcia o creu que hi ha un altre sistema millor?