L’esquerra s’enfonsa
8 juny 2009 6 comentaris
Les eleccions europees, si han servit per alguna cosa, és per evidenciar la crisi de la socialdemocràcia europea. A tots els principals països de la Unió s’ha imposat amb contundència la dreta. Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Espanya: tots aquests països han caigut en favor de partits conservadors.
Ben significatiu és el cas d’Espanya, on el PSOE ha perdut prop d’un milió de vots. És evident que aquesta vegada la campanya de la por al fantasma de la dreta no ha funcionat i sí que ha jugat un paper important de cara a l’electorat que ha anat a votar la ineptitud amb la que l’executiu de Zapatero ha gestionat la crisi.
Amb aquesta clara derrota l’esquerra europea entra en crisi absoluta. Els principals partits de centreesquerra de les grans potències europees estan o bé enfonsats (França i Itàlia) o en vies d’enfonsament (Regne Unit i Espanya). Tots aquests partits han de reflexionar quin és el seu paper en el nou món del segle XXI. Davant d’uns partits conservadors que no tenen tants complexos en proposar retallades de drets la socialdemocràcia sembla perduda i confosa. Necessita proposar un model, sigui el que sigui, perquè la gent sàpiga què vota. Zapatero n’és l’exemple més clar. Ha gestionat la crisi primer negant-ne l’existència i després anant d’una banda a l’altra amb una sèrie de mesures per camuflar un sistema que fa aigües.
A banda de tot això hi ha el fenomen de l’abstenció. És lamentable la baixa participació que hi ha hagut a nivell europeu, espanyol i, especialment, català. Malgrat el descrèdit dels polítics i la falta de proximitat de la Unió Europea no és normal que la majoria de la població passi tan directament de la política, ni que sigui per votar en blanc. La gent no valora la democràcia o creu que hi ha un altre sistema millor?
Si finalment s’aprova el tractat de Lisboa, Espanya estarà representada per 54 diputats en comptes de 50. Quatre més que ara, que es repartiran de la següent manera:
2 més per al PP
1 més per al PSOE
1 més per a CiU
Aleshores quedarà: 25 PP; 22 PSOE; 3 CiU; 2 IU-ICV; 1 UPyD i 1 ERC.
no sembla que opcions indefinides que nomes aboguen pels drets de comunitats nacionals limitades siguin la millor opcio per combatre la dreta. en tot cas, jo no posaria l’esquerra espanyola al mateix nivell que la italiana, la francesa o la britanica ja que governen amb una majoria mes o menys comode. res a veure amb la cadena de dimissions que s’esta vivint al Regne Unit.
Està clar que la situació dels laboristes al Regne Unit és molt més dramàtica, però si el PSOE segueix actuant com ho està fent molt em temo que a les pròximes eleccions tornarà a guanyar el PP. I de fet el problema del PSOE és que una majoria còmoda no la té ni molt menys i a sobre té els vascos i catalans emprenyats alhora…
Aixó no pot ser més que una senyal inequívoca del apocalipsi!
nose que té aquest blog que tot les paraules que contenen les lletres “P” i “S” són críticades… de moment el PSC, PSOE, “PaíS català, el PaiS… jo aquí veig un complot que s’està elavorant des de la redacció del detotires.
Què serà el següent? En perill estan:
- PSOE: aquest és comodín i sempre cau en alguna entrada, si s’ha de repetir es repeteix.
- PSC: ui otro que tal baila.
- PS3: a la play no me la critiquis eh?
- PaScual? la llet o el PreSident?
- PSitaciformes: 1 m. pl. [ZOO] Ordre d’ocells molt homogeni, amb una sola família, en la qual s’inclouen els LLOROS, les cotorres, les cacatues, els guacamais i altres espècies.
AL LORO!! que no estamos tan mal hombre!
Y que no me los embauquen!